TECNOLOGIA EDUCATIVA

hoola, Laia!

merci per invitar-me al teu meme! mira ... jo normalment no quedo amb els meus amics i amigues en un lloc concret perquè ja ens trobem tots i totes en un bar que podriem que ja és nostre.

Però, si haig d'escollir algun lloc, diria Canaletes. Allà, he quedat moltíssimes vegades. És típic, oi?

ens veiem!

maibellll!!! 2 intrevencions en un dia!!! es que quan tinc l'ordinador a l'abast....

les meves pelis preferides són: "Cinema Paradiso" i "Un lugar en el mundo"

A veure que em dius??

ens veiem!

holaaaaaaa!!!

avui he sommiat que era una papallona. Ha estat una passada!!! I vosaltres, que sommieu?? Convido a tothom que em contesti i m'expliqui els seus somnis però en especial, a la maribel , laia i carlos

ciao!

Les Weblogs és un fenomen nou. És un diari personal on line. Apareixen els anys 90 però no és fins l’any 99, que les companyies començaren a oferir software gratuït per la seva publicació.
El gran avantatge dels Blogs és que es fan en 5 minuts. Aquesta rapidesa explica molt bé que és un instrument dels nostres temps on la rapidesa és un valor molt preuat.
Des d’un punt de vista del foment de la lectura i l’escriptura, valoro molt positivament els blogs perquè ofereixen un nou espai als estudiants lectors, escriptors i pensadors. Poden ser una estratègia més per treballar la lectura i l’escriptura amb tots aquells nens i nenes que tenen dificultats, com diu l’autora: “los blogs ofrecen un espacio de escritura multigenérico y multimedial que puede estimular a los estudiantes más visuales e impulsarlos a una interacción diferente con el texto escrito”.
Segons l’autora, els Blogs tenen clarament 6 característiques instructives: Economia (Requereix precisió), Arxiu, Retroalimentació (es comparteix el coneixement); Multimèdia (es poden publicar imatges i arxius amb so); immediatesa i participació activa. En definitiva, tal com diu l’autor, els blogs “estan evolucionando la comunicación. Estamos aceptando un medio libre de las limitaciones físicas de las páginas de papel, de las intromisiones de los editores y de las demoras de los tediosos sistemas de publicación”.
Per tant, si portem els blogs a l’aula, aproparem els alumnes a l’escriptura i lectura i també, al món de la nostra època, la Societat de la Informació. Tots els nens i nenes han de conèixer a fons, com funciona la nostra societat i quins instruments tenim per comunicar-nos.
Valoro positivament els usos d’aquesta nova metodologia però en el fons, tampoc innova tan ja que el foment de la lectura i escriptura s’ha fet tota la vida i des de molts punts de vista. Per exemple, només cal recordar l’impremta escolar de Freinet. Cada època té els seus mètodes i instruments per fomentar la lectura i l’escriptura.

Això dels blogs, cada vegada em sorprèn més. Primer, perquè he descobert la seva existència i ara, perquè descobreixo que el seu ús està relacionat amb la pedagogia i concretament, amb la de Piaget, és a dir, constructivista. Celebro que la Pedagogia estigui atenta als nous temps i posi el seu anàlisi. No tot ha d’estar analitzat per l’economia o l’enginyeria.
Tinc ganes de saber com aquesta autora relaciona el món dels blogs amb el món piagetà; és a dir aquell que defensa que el coneixement és una construcció de l’ésser humà que realitza a partir d’esquemes previs que ja posseeix. Jo que pensava que això dels Blogs era un instrument més perquè persones anònimes o famoses publiquessin a la xarxa, les seves neures, inquietuds, etc …
D’aquests dos móns, sorgeix el concepte: edublogs. Tenen l’objectiu de recolzar el procés d’ensenyament-aprenentatge en un medi educatiu. Apropa l’espai virtual a l’espai presencial. En castellà, n’hi ha 300. Deu ni do! Tot i així, encara és un moviment majoritàriament universitari ja que segons l’autora, a l’educació secundària només es duen a terme experiències d’aquest tipus per l’esforç i iniciativa individual d’alguns professors i professores que estan sensibilitzats amb aquest tema.
Relacionat amb la pedagogia constructivista, l’autora llença 7 ítems que s’aprenen editant weblogs: organització del discurs; fomenta el debat; construcció de la identitat; creació de comunitats d’aprenentatge; comprimís amb l’audiència, recolzament a l’e-learning i documentació.
Sincerament, crec que aquest tema de blogs i pedagogia constructivista encara està en fase d’exploració. Més o menys, com diu l’autora dels edublogs. Com a futur pedagog, em desperta molts dubtes això dels blogs. No acabo de veure tot el potencial educatiu que defensa l’autora. Potser no estic plenament alfabetitzat en la Societat de la Informació. No m’agrada molt la idea d’establir un procés d’ensenyament-aprenentatge en un lloc tan comercial com és Internet. Sento més l’educació com una activitat més pacífica, lenta, relacional amb altres persones i context i lluny de les llums de les marques comercials i la realitat. Potser confiaré més amb Internet com a medi educatiu quan es converteixi en un lloc tal com diu l’autora, que la gent sigui més responsable i pengi articles i planes webs més seriosos i amb un mínim de criteri ètic. I així, segur que els blogs podran ajudar a construir una nova metodologia educativa. Segur.

Blogs és una paraula nova per mi. Queda molt lluny de la meva vida quotidiana. Mai m’hagués plantejat fer-ne un o treballar-ho amb nois i noies com educador. Sincerament, en la meva activitat docent, de moment, la Tecnologia educativa no hi té gaire cabuda. Abans, presto molta més atenció al nen/nena (la seva situació personal, familiar, social, econòmica), la relació que estableix amb mi i amb la resta de nens i nenes i per últim, amb l’activitat que desenvolupem. Potser algun dia ho hauré de plantejar al Casal on treballo.
No obstant, això tampoc vol dir que no valori la seva qualitat didàctica i fins i tot, la seva gran força comunicativa. És una passada que el teu propi diari personal pugui arribar a tot el món o a tota la teva comunitat lingüística del Planeta Terra. Si l’any vinent viatjo durant un temps prolongat, no descarto fer-me un blogg per anar explicant les meves aventures a amics, amigues, família, coneguts i naturalment, a tots aquells i aquelles curiosos de la xarxa.
També, valoro molt positivament que és molt fàcil fer-te un Bloog. En cinc minuts, ja tenia estructurat i organitzat el meu. Passar de l’escriptura HTML a aquest format és un clar exercici de democràcia cultural. Així, segur que arriba a tothom o a la majoria de persones i a més a més, persones de totes les edats i fa possible treballar-ho amb nens i nenes de partir de 6 anys.
Per últim, diria que abans de treballar-los l’altre dia a classe, només havia visitat un Bloog en la meva vida. És un bloog d’un dels meus cantants preferits, el del Quimi Portet link

Fins aviat!

Pd.- Només una curiositat. Això dels bloggs és tant revolucionari que fins i tot, el Word no reconeix ni la paraula. Totes les vegades que l’escric, me la subratlla com si fos una falta ortogràfica més. És que la Tecnologia va més ràpid que els correctors de Word....

link